07 Oct, 2014

Josep Maria Montaner

arquitecte i catedràtic de la ETSAB-UPC

La Barcelona que volem

Barcelona i la seva ciutadania tenen moltes qualitats, que cal enriquir en comptes de retallar o malversar pel turisme. És essencial mantenir la diversitat i riquesa de la vida popular, dins de la visió i el marc metropolità. Això s’ha de traduir en reforçar les característiques distintives de cada part de la ciutat, per augmentar el seu interès, i en distribuir més equitativament els equipaments culturals, sanitaris i d’esbarjo, com parcs, camps d’esport i piscines.

I és primordial defensar el dret a l’accés a un habitatge digne per a totes les persones. Això te a veure en prendre moltes mesures al mateix temps, posant per davant el be comú i impedint processos especulatius i contraris a la funció social de l’habitatge: afrontant el problema dels pisos buits i fomentant lloguer social; potenciant noves formes de tinença, com el dret d’ús i de superfície, i promovent les cooperatives; reforçant i multiplicant els processos de rehabilitació; i responent a les noves problemàtiques generades amb la crisi, com l’existència d’unitats de convivència sense ingressos per assumir costos d’energia, lloguer, hipoteca, etc.

S’ha de millorar la qualitat i diversitat del transport públic, amb l’objectiu d’una mobilitat sostenible. És imprescindible que tots els barris gaudeixin d’un sistema de comunicació a través de la xarxa de TMB, que sigui adequat i igualitari, diversificat i versàtil. I això te una estreta relació amb aconseguir restringir el tràfic privat. Ha de millorar la qualitat, manteniment i funcionament de l’espai i els edificis públics. Això implica la sistematització dels espais existents, per millorar el seu manteniment i les seves condicions, plantejant noves intervencions. És clau replantejar la relació dels edificis públics amb l’espai públic pròxim: ja sigui transformant-ne la gestió, que sigui més co-participada; per tant, caldrà remodelar els equipaments per a que tinguin una relació més oberta amb l’entorn. És a dir, s’han d’aconseguir uns equipament públics molt més relacionats amb la ciutadania. L’espai públic s’ha d’implementar amb molt més serveis: informació, lavabos públics, fonts d’aigua potable, arbrat, bancs, etc.

Cal que a Barcelona s’organitzin molts més processos de participació, potenciant el pensament, l’elaboració i la gestió de l’urbanisme des de la base, els barris, les agrupacions, etc; promovent processos de pressupostos participatius a cada barri o districte; amb l’elecció directe dels regidors, que han de viure al districte. En definitiva, s’ha de donar un tomb total al funcionament actual de l’urbanisme i de les polítiques d’habitatge pensades només des de dalt, per tal de posar-les al servei de les persones.

Cal fer Barcelona més respectuosa amb el seu entorn. En aquest sentit hi ha una sèrie d’objectius que són claus: canvi en la tendència a la privatització i l’explotació, reequilibri dels barris, construcció d’habitatge col·lectiu social, millora de l’espai i els equipaments públics, mobilitat sostenible, manteniment i ampliació de les reserves naturals, foment encara més fort del reciclatge. Cal potenciar l’economia cooperativa i solidaria, promocionar la formació en l’artesania, i endegar i reforçar les relacions a escala metropolitana.

Tot això només es pot desenvolupar dins del sentit de la historia en general i de la pròpia ciutat en concret. En aquesta direcció cal debatre, aclarir i resituar els conceptes de “model” i “marca” Barcelona, i cal una revisió dels trets generals de l’evolució de les darreres dècades.

La Barcelona com volem recuperarà el seu lideratge cultural i social, que ha tingut en d’altres èpoques; es tornaria a convertir en una ciutat de referència, per la seva alternativa d’urbanisme social, i reforçaria les seves relacions internacionals. Barcelona ha de ser el laboratori d’un nou urbanisme social i participatiu, que tingui en compte les diverses subjectivitats i es remeti a uns objectius comuns, intensament comunicats i debatuts. Barcelona, tradicionalment oberta i culta, inclusiva i solidària, pot ser una ciutat en la qual el dret a l’habitatge s’acompleixi realment, aprofitant tots els recursos patrimonials, de sol públic, econòmics, tècnics, materials, culturals i humans que ja te per aconseguir ser una ciutat amb menys desigualtats.



Contacte amb nosaltres

Si vols escriure un article, o aprofundir en algun tema a través d'una xerrada o jornada, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. barcelona@cup.cat

Free Software

Powered by TextPress. © Shameer C 2013.

Web analytics by Piwik. © Piwik 2014.

Creative Commons

People designed by from the Noun Project