23 Oct, 2014

Manel Mora

Un nou paradigma per a una nova Barcelona

Les mesures antisocials que s'han dut a terme a Catalunya, han vulnerat els drets de tota la ciutadania i, amb especial èmfasi, dels col•lectius amb "diversitat funcional (tradicionalment, persona amb discapacitat) i malaltia mental". La societat no està dissenyada per acceptar la diversitat. Per tant, la discrimina i impedeix a milers de persones l'accés a la plena participació social, en igualtat d'oportunitats que la resta de la ciutadania. En aquest sentit, l’accessibilitat esdevé un pilar clau per garantir la inclusió social, laboral, educativa, sanitària... així com una bona qualitat de vida per a tothom. A banda de les persones que tenen "diversitat funcional" (física, de visió o malaltia mental...), a la ciutat també hi conviuen moltes altres persones amb "diversitat funcional" temporal (accidents, malaltia, embaràs, xacres...). Davant la considerable xifra de població que necessita un entorn accessible, no té sentit continuar pensant en un usuari "estàndard" i "capacitat". En cas contrari, no evitarem que diferents grups es trobin en situacions que limitaran les "seves capacitats". La creació d'entorns accessibles ve justificada pel dret de totes les persones a poder desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes, a poder participar en totes les activitats que es proposin i a poder gaudir de la nostra ciutat i dels seus espais amb autonomia, seguretat i estètica. Un altre motiu per justificar la necessitat d'un entorn accessible, rau en el fet que les mesures per aconseguir l'accessibilitat universal, contribuiran a augmentar la qualitat de vida del 100% de les persones que vivim a Barcelona. Resulta evident que tots i totes, al llarg de la nostra vida diària, en algun moment i amb diferent grau de malaltia, ens trobarem en una situació de 'discapacitat'. Tots aquests factors no fan altra cosa que reforçar el fet que ens hem d'oblidar de l'usuari estàndard. Si volem garantir els drets de totes les persones, tenim l'obligació de centrar-nos en la diversitat que rau en el si de la societat mateixa. Si ho fem, podrem preveure problemes que abans no havíem detectat, amb la qual cosa estarem en condicions d'aportar solucions i millores que, d'altra manera, no hauríem estat capaços de dissenyar. Volem subratllar, però, que no ens estem referint a dissenyar exclusivament per a "les persones amb diversitat funcional" (visual, física o intel•lectual). Estem proposant, simplement, incorporar les seves necessitats en el procés de disseny i de construcció social dins del conjunt de les necessitats de la població. D'aquesta manera, podrem garantir un entorn utilitzable per a tothom, alhora que evitarem els grans desequilibris territorials existents entre els diferents districtes de la nostra ciutat. Totes les persones tenen els mateixos drets, independentment del barri en què es trobin. Tothom té els mateixos drets i ningú no pot quedar exclòs a causa de les seves circumstàncies personals.
Per tot això, nosaltres proposem una nova visió de ciutat (progressista, rupturista, i inclusiva) basada en la filosofia de la "Diversitat Funcional" i el "Disseny Universal". Dues concepcions, fortament lligades, que suposen un veritable "canvi de paradigma" quant a la construcció d'una ciutat per a tota la ciutadania i a l’alçada d’una societat del segle XXI. El "nou paradigma" revolucionarà i capgirarà els vells plantejaments d’entendre i d’interpretar el "món de la discapacitat". Ambdós conceptes aporten un significat més real i una definició més en consonància amb la realitat funcional de la ciutadania, ja que estem parlant de la diversitat de què està formada l'essència de la societat mateixa. D'altra banda, els nous conceptes deixen enrere la creença habitual que només fan referència als drets d’uns quants col•lectius. Sens dubte, una ciutat construïda basada en aquestes dues filosofies, beneficiarà tothom, ja que l’accessibilitat i el disseny universals té a veure amb totes les persones, de totes les edats, sexes, cultures, ideologies...
No hi ha major benefici social que el fet de millorar la qualitat de vida de moltes persones, sense haver de fer despeses en ajudes tècniques ni adaptacions. Per assolir aquestes fites, tothom ha de tenir la suficient autonomia personal per tal de poder integrar-se en la societat i utilitzar els mateixos serveis i productes que la resta. No obstant això, és cert que no sempre és possible arribar a una solució d'aquest tipus. D'un cantó, trobarem persones amb casuístiques molt greus i, d'un altre, entorns molt complicats. En aquests casos, haurem de buscar una resposta amb "dissenys específics i ajudes tècniques". Nosaltres pensem que, en el moment de dissenyar entorns accessibles, hem de tenir molta cura de no crear "universos paral•lels" per a la diversitat funcional. En cas contrari, estarem actuant de manera discriminatòria i, de vegades, excloent. Les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental, igual que qualsevol altra persona, han de poder exercir el control de les seves vides, accedir a les mateixes oportunitats i tenir llibertat d’elecció sobre el seu model de vida. No hi haurà alliberament fins que no desapareguin aquells valors socials que, lluny de normalitzar les diferències, potencien la seva estigmatització. El "canvi de paradigma" ens permetrà donar solucions a la discriminació social, a la no inclusió efectiva i a la segregació que pateixen milers de barcelonines i barcelonins.



Contacte amb nosaltres

Si vols escriure un article, o aprofundir en algun tema a través d'una xerrada o jornada, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. barcelona@cup.cat

Free Software

Powered by TextPress. © Shameer C 2013.

Web analytics by Piwik. © Piwik 2014.

Creative Commons

People designed by from the Noun Project