28 Oct, 2014

Xavier Montagut

Una Barcelona que mengi bé per viure millor

Avui les decisions fonamentals sobre el que mengem, què i com es produeix i quines opcions de consum se’ns ofereixen, es prenen per uns petit grups d’empreses multinacionals que busquen treure el màxim profit.

El resultat és desastrós: aliments escombraries i pèrdua de qualitat alimentaria; depredació de la natura; empobriment i expulsió del camp de la pagesia; una situació escandalosa de fam al món, incloent la malnutrició d’una part de la nostra societat; ruïna de les petites botigues i precarització del treball en les gran superfícies ; extracció dels diners dels circuits locals i concentració en poques mans que els col•loquen en circuits especuladors i paradisos fiscals...

Necessitem recuperar el control de la alimentació. Recuperar la sobirania sobre les nostres vides i sobre la nostra terra necessariament inclou la sobirania sobre l’alimentació

Què podem fer a Barcelona? En primer lloc possibilitar que els habitants que ho desitgin puguin produir el seus propis aliments. El creixent moviment d’horts urbans, i la demanda existent d’aquests equipaments mostren que cada vegada mes ciutadans volen cultivar una part dels seus propis aliments. Respondre a aquesta demanda pot permetre:

  • Millorar l’alimentació ciutadana, fent accessibles aliments frescos i ecològics a una part de la població, en especial a aquells que més dificultat d’accés tenen (gent empobrida, gent gran, etc.) i a diferents col·lectius veïnals
  • Oferir alternatives d’oci i d’educació lligades als valors de sostenibilitat i cooperació ciutadana.
  • Millorar la qualitat ambiental de la nostra ciutat, fent comestibles part dels espais verds però, sobretot, ampliant-los recuperant aquells envaïts pels cotxes.

Donades les característiques de Barcelona, també cal aprofitar les cobertes. Avui el 67% de les cobertes dels edificis de Barcelona son plans i de fàcil accés i per tant susceptibles de ser re-naturalitzats. Començant pels edificis públics, cal ampliar la política municipal, ja existent, d’assessorament i subvencions per naturalitzar les taulades en especial mitjançant horts Aquestes actuacions a les taulades junt amb els espais recuperats al tràfic a peu de carrer haurien de permetre dibuixar un nou planell de la ciutat on l’asfalt i el ciment fossin equilibrats amb suficients espais verds inter-connectats, fins aconseguir que la construcció urbana respectés la matriu ecològica sobre la que s’ha construït Barcelona.

Afavorir la petita pagesia i el petit comerç Malgrat els beneficis d’un canvi substancial de la capacitat dels ciutadans d’auto-alimentar-se, una part important de l’alimentació te que venir de fora d’una ciutat que, com Barcelona, concentra tanta població en tant poc espai. La seva àrea de influencia va ser en el passat i podria ser en el futur capaç de alimentar-la. Fer-ho de manera agroecológica significaria mantenir i recuperar una activitat agrària i ramadera que ens permetria:

  • Recuperar equilibris ecològics avui perduts
  • Generar una font important de treball
  • Disminuir la petjada ecològica del nostre consum alimentari, reduint emissions de CO2, malbaratament d’energia i recursos
  • Disminuir la dependència que significa els aliments quilòmetres
  • Augmentar la qualitat menjant productes de proximitat i de temporada

Per posar aliments propers a l’abast, caldria fer modificacions substancials en les estructures comercials i de consum existents. En primer lloc facilitant els mecanismes de compra directa ja existents:

  • Suport a la multitud de cooperatives i grups de consum autogestionats que ja hi han i foment de la creació de nous grups
  • Suport i facilitats al Mercats de Pagès autoorganitzats, entesos com a mercats de productors i per tant amb formes que facin compatible el continuar ser productors
  • Introduint criteris de compra agroecologics a la important quantitat d’aliments que depenen d ela gestió publica (escoles, hospitals, etc.)
  • Afavorint obradors d’utilització publica on els veïns puguin dur a terme les variades formes de conservar aliments

Tanmateix només una part de l’alimentació, significativa però petita, por funcionar mitjançant circuits directes. Cal el suport a les petites botigues de barri, que generen feina i creen teixit social, perquè puguin treballar amb criteris de proximitat i ecologia Aquestes petites botigues, donada la seva limitada capacitat, per tenir una oferta variada necessiten de majoristes que en lloc de ser els que dominen la cadena alimentaria siguin un servei per fer accessibles els productes de la petita pagesia. Mercabarna empresa totalment pública i amb majoria de l’Ajuntament hauria de ser l’espai ideal per generar una intermediació favorable a la petita pagesia de proximitat i a les petites botigues. Aquestes estructures de comercialització podrien gestionar les quantitats i les varietats que es demanen des d’una compra publica agroecològica. Tot el contrari del que es ara Mercabarna. Caldria una política de taxes i subvencions que graves els cultius kilòmetres a l’hora que afavoreix el cultiu petit i de proximitat.

Acabar amb la gana A Barcelona han aparegut importants situacions de malnutrició que pensaven que no tornaríem a veure. Carències alimentaries que son una part de l’empobriment general i que requereixen de solucions integrals com una renda mínima garantida. En aquest camí no es poden permetre ni un sols cas de malnutrició a la nostra ciutat. Per això cal:

  • Detectar tots els casos per poder incidir. Cal dotar als professionals de la sanitat, de la educació i dels serveis socials de la formació i de totes les eines i recursos que calguin per detectar casos de malnutrició que sovint son invisibles.
  • Dotar a diferents serveis educatius de tots els mitjans perquè l’educació publica inclogui la garantia d’una alimentació correcta de tots els infants.
  • En aquells casos en que cal una ajuda a la alimentació familiar, fer-la per part del serveis socials municipals en forma de sistemes de pagament condicionats, (vals, moneda local si es crea, etc) de forma que es garanteixi que els recursos estan en el moment i en el lloc adequat i amb productes locals i de temporada evitant circuits especials que estigmatitzen i aguditzen la dependència dels empobrits. Recuperant els fons públics que avui es malbaraten per aquest circuits especials.

En definitiva, múltiples mesures per fer possible, des de l’àmbit municipal, una Barcelona que mengi bé, per viure millor.



Contacte amb nosaltres

Si vols escriure un article, o aprofundir en algun tema a través d'una xerrada o jornada, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. barcelona@cup.cat

Free Software

Powered by TextPress. © Shameer C 2013.

Web analytics by Piwik. © Piwik 2014.

Creative Commons

People designed by from the Noun Project