26 Jan, 2015

Josep Maria Navarro

Cooperativa DC

A propòsit dels Régies Quartiers francesos

IDEES PER A UNA PROPOSTA ADAPTADA

Aquest article forma part d’un treball de recerca endegat per Fundació DC i ara continuat per Cooperativa DC. Es tracta de cercar informació sobre experiències concretes que ens permetin avançar en la definició d’una proposta adaptada a la nostra realitat.

BREU PRESENTACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA FRANCESA Què són els Régies Quartier i Régies Territoire (a partir d’ara RQ, RT) :  Associacions sense ànim de lucre (de segon grau), composades per ciutadans i habitants de barris o poblacions, els càrrecs polítics locals, i els “partenaires” socio-econòmics locals, i/o regionals, habitualment.  Els habitants i ciutadans-veïns d'un territori són els primers beneficiaris de les ofertes de feina i de la generació d'ocupació, són els que reben les prestacions, i formen part de l'equip de direcció del RQ i RT.  Els càrrecs polítics locals són clau, doncs aporten la legitimitat d'haver estat triats, i per tant aporten el suport institucional.  Els organismes de lloguer social d'habitatge públic (HLM) són claus en els RQ i RT, ja que contribueixen al desenvolupament del territori, i a més en ser propietaris dels habitatges socials del territori generen demandes per mantenir i rehabilitar aquests, la qual cosa proporciona feina i ocupació.  Els treballs de manteniment i arranjament de l'espai públic: neteja, jardineria, manteniment etc.., en zones d'habitatge de lloguer social, però no exclusivament, és un altre jaciment d'ocupació clau.  Els equips de RQ i RT també poden desenvolupar altres feines diverses i especialitzar-se d’acord al seu context específic i als potencials d’ocupació que allà s’hi trobin.  La força i singularitat dels RQ i RT s'obtè a partir d' aquesta implicació de diferents actors socials, i la seva solidaritat i lligams.

LLIÇONS APRESES i PRIMERES REFLEXIONS. El model francès, d'entrada, i basat en un puntal clau com l'habitatge social (HLM) és inaplicable a Catalunya per la inexistència d'un Parc d'Habitatge públic tan important i tan fortament estructurat.

Les aplicacions en el manteniment i arranjament de l'espai públic són potencials i possibles jaciments que cal aprofitar a casa nostra, tot i que ja s'estan fent algunes aplicacions, no tenen aquesta dimensió comunitària i participativa per part de la població. Així doncs, cal avançar en una proposta que permeti reeditar els Plans de Barri amb una clara dimensió social i ocupacional, de tal manera que es pugui posar l’accent de les intervencions en la interrelació entre acció comunitària, mediació comunitària, participació ciutadana real, promoció de l’economia solidària i social, formació, i generació d’ ocupació local. Aquesta reedició dels Plans de barri hauria de tenir un enfoc deslligat de les operacions urbanístiques i de construcció, o rehabilitació.

Sí és motiu d'interès el fet que la METODOLOGIA i estratègia dels RQ i RT combina de forma molt clara la implicació i treball conjunt entre agents socials sense ànim de lucre, entitats socials diverses, administracions locals, governs regionals i govern central de l'Estat. El Govern de la Generalitat de Catalunya, p.e., podria jugar un paper clau i estratègic, sobretot perquè aquesta podria ser una mesura de govern, dins el que seria una estratègia diversificada de propostes d’ innovació social i econòmica. Aquest paper de motor des de dalt, hauria de tenir però una base sòlida, és a dir, les propostes i iniciatives haurien de construir-se des dels barris, a partir de la dinàmica participativa específica, amb un suport clar i net dels equips de govern municipal. En aquest sentit, no es tractaria tant de fer una nova Llei de Barris i aplicar-la des de dalt, sinó crear les condicions per reeditar, transformada, aquesta proposta, i deixar que realment siguin les entitats i iniciatives cooperatives de barri, de plataformes..., que aixequin les propostes.

És doncs la METODOLOGIA de treball (1), complementada amb una dimensió decidida d’acció i mediació comunitària, amb una estratègia de promoció real de la participació ciutadana, conjugada amb una estratègia ben arrelada al territori d'orientació i suport laboral (inserció i formació laboral), així com un suport decidit a l'emprenedoria social i d'impuls de l'autoocupació en base al cooperativisme, la que pren sentit i possibilitats d'aplicació en el context català (2).

Aquestes dinàmiques, ara per ara, insisteixo, han de ser impulsades per agents de la societat civil, tenint molt clar que s'ha d'incorporar i integrar en aquestes dinàmiques a les Administracions públiques, per tal que aquestes es vegin moralment i material (és a dir, una implicació política real, concreta i activa, no per delegació) implicades i tornin a instituir polítiques locals i pro-actives d'ocupació, lligades a la promoció del territori i llurs habitants, sense oblidar temes clau en les polítiques públiques actuals:  Respostes col•lectives, comunitàries i solidàries a les dificultats socials i econòmiques, reduint les accions i intervencions assistencials, o equilibrant-les amb intervencions i mesures comunitàries.  En un context creixent de desigualtats socials, i d'exclusió cal arbitrar polítiques de seguretat humana des d'abaix.  L'espai públic ha de ser central i clau en les polítiques públiques de promoció de la comunitat, l'ocupació laboral, i el desenvolupament local-social. L’espai públic cal transformar-lo en espai comú i compartit de la ciutadania en general.  La dimensió de la diversitat i de la heterogeneïtat són aspectes clau i indefugibles...

PREPARAR-NOS PER UN FUTUR PRÒXIM: ALGUNES IDEES Quins podrien ser alguns dels motors econòmics clau en aquests moments, a nivell urbà i rural, dins aquesta proposta?

Prèviament caldria: - Escoltar molt més la gent del territori: recerca-acció molt aplicada, i integrar de debò llurs propostes. - Identificar els agents socials clau i fonamentals en el procés; aquells que lideraran (manar obeint) els processos locals de reactivació i d’impuls de les propostes.

Algunes propostes/idees: - Recuperar els serveis públics en una perspectiva no lucrativa: manteniment espai públic, gestió ciutadana d’equipaments, municipalització dels serveis d’aigua, electricitat, comunicacions/internet, etc.., manteniment d’establiments públics (col•laborant sempre amb empreses de l’economia solidària i cooperatives...); cura de la gent gran i infants en perspectiva comunitària....

  • Incentivar el sector de la construcció, a partir de la rehabilitació d’habitatges per facilitar la sostenibilitat energètica: auditories energètiques, tasques de manteniment d’edificis per a l’estalvi energètic, petits arranjaments, tot plegat combinant inversió privada familiar amb ajuts públics, quan sigui possible, i amb ajuts al 100% quan l’economia familiar no ho permeti.

  • Innovar i reactualitzar molt més encara sectors primaris tradicionals de l’economia local: en agricultura, en horticultura (rural i urbana), pastoreig, pesca tradicional (i els sectors que hi estan relacionats amb ella), silvicultura, etc..., tasques productives que a l’hora potenciïn un alt valor afegit de cura del territori: terrestre, subterrestre, i marítim.

Josep Mª Navarro Cantero, Cooperativa DC.

(1) Inspirada en el model francès de RQ i RT, i que forma part de les metodologies clàssiques del Desenvolupament Comunitari i del Desenvolupament Local i Social.

(2) En Papers d’Acció Social num 10. Generalitat de Catalunya, s’hi esbossa una metodologia, ara molt aviat comptarem amb una nova proposta metodològica.



Contacte amb nosaltres

Si vols escriure un article, o aprofundir en algun tema a través d'una xerrada o jornada, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. barcelona@cup.cat

Free Software

Powered by TextPress. © Shameer C 2013.

Web analytics by Piwik. © Piwik 2014.

Creative Commons

People designed by from the Noun Project