28 Jan, 2015

Albert Martín

@albertmig_

La Barcelona juvenil és imprescindible en una ciutat inclusiva

Com totes les persones, les joves no som totes iguals. Vivim la ciutat de formes múltiples, doncs ni provenim de la mateixa classe social, ni tenim els mateixos orígens, ni patim el patriarcat amb la mateixa intensitat. Però si que compartim unes particularitats estructurals i de formació personal comunes. En aquest sentit el jovent vivim un dia a dia particular a Barcelona, amb unes desigualtats socials i unes relacions de poder amb fortes implicacions.

Per tal d'abordar aquestes implicacions és imprescindible dotar d’una perspectiva juvenil transversal la construcció d’una nova Barcelona per a què esdevingui en una ciutat inclusiva. Així, per a aquest disseny cal, per una banda, reconèixer el col•lectiu juvenil en el seu conjunt i, per altra, prendre en consideració la rellevància de les experiències juvenils particulars. Concretament la política municipal requereix:

  1. Una consideració particular amb el jovent com a col•lectiu. Aquesta necessitat passa primer per a comprendre el jovent com a subjecte col•lectiu. I posteriorment per a legitimar-lo (i que, pròpiament, de forma auto-organitzada s’empoderi) en l’adquisició de la responsabilitat de revelar les pròpies vivències, desigualtats, incomoditats, malestars, pors,... i reivindicar-les davant de tota la societat. I de la forma que consideri més oportuna [1].

  2. Una perspectiva juvenil transversal en els diversos àmbits. Aquesta transversalitat requereix d’una consideració de la situació i vivència juvenil concreta en tots els àmbits de la política municipal. Calen consideracions concretes en el disseny de les polítiques municipals a nivell laboral, a nivell d’accés a l'habitatge, a nivell d’experimentació de la sexualitat, a nivell de participació política en la presa de decisions col•lectives, a nivell d’ús de l’espai públic, d’oci, en l’ensenyament o, fins i tot, en el tractament que rebem en els mitjans de comunicació.

Aquesta consideracions per a poder desenvolupar un marc programàtic d’una ciutat inclusiva amb el jovent són només el punt de partida. Així doncs, dins la "interseccionalitat" de les desigualtats econòmiques, polítiques i patriarcals, cal considerar de forma específica les que pateix el jovent. El jovent, majoritàriament, estem en un moment de la vida en que ja no depenem d’altres persones com quan érem infants ni tenim persones al nostre càrrec, i en que ni biogràfica ni psicològicament hem de passar comptes d’una vida passada sotmesa al sistema. L’ordre social establert ens ha estat imposat, no ens pertany, i podem afrontar més fàcilment el qüestionament d’arrel dels fonaments i les infraestructures que sostenen el sistema.

És en aquest sentit que, des de l’Ajuntament s’ha de saber ser permeable i no menystenir, en cap cas, ni les seves reivindicacions, ni les seves metodologies organitzatives i, ni molt menys, les seves alternatives d’auto-organització col•lectives al marge de les instàncies municipals. El jovent organitzat en qualsevol societat esdevé motor d’inici de canvi o mobilització i, en cap cas, se l’ha de pretendre institucionalitzar o cooptar. Primer se l’ha de respectar, segon se li han de facilitar recursos per a la seva promoció, i després conciliar-lo dins les diferents dinàmiques generacionals de viure la ciutat.

En segon terme cal impregnar d’aquesta perspectiva juvenil tots els àmbits de la política municipal, des de la detecció de desigualtats socials i generacionals fins a la proposició de polítiques municipals específiques. Pel que fa a la detecció d’aquestes problemàtiques i desigualtats específiques del jovent hi ha diversa bibliografia des de la que començar a prendre consciència i sensibilitzar-se [2]. Unes desigualtats estructurals que pateixen les joves i que les polítiques juvenils, des del foment de la cohesió social, han d'avançar cap a una igualtat de drets i oportunitats real, però que també tinguin una capacitat redistributiva.

Des de l’Ajuntament calen una sèrie de concrecions propositives que avancin en el desenvolupament d’una ciutat inclusiva, del jovent i pel jovent: • Creació d’una regidoria pròpia i exclusiva de Joventut. És necessari tornar a crear una regidoria i un equip plenament dedicats a les polítiques de joventut i no barrejat amb altres àrees i amb altres competències. Aquesta treballaria en base a un pla interdepartamental, amb pressupost adjudicat provinent de totes les regidories. • Participació política juvenil vinculant. S’ha de desenvolupar en forma de procés participatiu el PAM (Pla d’Actuació Municipal) en matèria de joventut. Sense limitacions, tuteles ni retallades. En el que hi ha de participar la totalitat del teixit associatiu juvenil, des del CJB (Consell de Joventut de Barcelona), les entitats que no en formen part, i les plataformes territorials de districtes i barris. Així com un òrgan col•legiat d’avaluació i seguiment continuat al que la regidoria haurà de rendir comptes a nivell de ciutat com de districte/barri. De la mateixa manera s’ha d’establir el dret a vot a partir dels 16 anys en totes les convocatòries municipals. • Reconeixement laboral i assessorament juvenil. S’han d’establir mecanismes de regulació de la feina submergida, que majoritàriament desenvolupa el jovent (extraescolars, monitoratges, classes particulars, entrenadors d’esports). Així com, cal una coordinació formal i estable entre els PIJ (Punts d’Informació Juvenil) i Instituts en la formació en drets laborals. • Accés a l’habitatge. Cal implementar Oficines d’Habitatge Juvenil per districtes que gestionin borses de lloguer d’habitatge aplicant filtres de qualitat i de llindar econòmic. Crear blocs de pisos protegits per a joves adequats a les necessitats de vida col•lectiva d’aquestes a través d’espais multifuncionals i compartits. O fins i tot, regular la masoveria urbana com a eina per a facilitar l’accés a l’habitatge de les joves.
Sexualitat saludable i sense tabús. La impossibilitat d’experimentar la sexualitat en un espai propi, de forma no precària i sense la supervisió familiar és una problemàtica quotidiana juvenil. Cal construir equipaments o signar convenis amb albergs per a facilitar el desenvolupament i gaudi de la sexualitat amb intimitat. De la mateixa manera, cal una coordinació entre Instituts i PIJ per a desenvolupar una formació sexual no només basada en reproducció i prevenció de risc, sinó també en afectivitat en el sexe. Una política que confronti els dictats estètics, l’objectivització sexual de la dóna, l’heterosexualitat normativa, etc. difoses per la publicitat i el mercat. En aquest sentit, s’ha de garantir l’accés lliure i gratuït a preservatius als instituts i als equipaments juvenils, així com compreses i tampons en tant que productes de primera necessitat. • Dret al carrer, a l’oci i al transport. Al carrer és on el jovent hi passem més temps, relacionant-nos, experimentant i descobrint, tant de dia com de nit. Cal derogar l’Ordenança del civisme que entre d’altres, persegueix moltes de les activitats que hi duem a terme (jugar a pilota, skate, menjar o beure al carrer o fer propaganda d’actes a través de pancartes, cartells o pintades). Cal també executar el Pla d’equipament juvenils que doti al jovent de Casals en els que desenvolupar inquietuds i un oci no mercantilitzat de forma autogestionada. Per altra banda, també caldria la instal•lació d’una xarxa de fonts i lavabos públics eficient i neta. Així com la promoció de l’ús del transport públic, mitjançant un reducció de les tarifes i especialment adequant la T-Jove a les capacitats adquisitives del jovent; i l’ús de la bicicleta construint pàrquings de bici públics coberts, per evitar robatoris.


[1] Tot i que la joventut no es pot comprendre per franges estadístiques d’edat, la lògica administrativa requereix definir les joves a través d’uns límits d’edat i, així, establir quines tenen “dret” a ser perceptores de les polítiques de joventut. Però aquesta qüestió no pot solidificar-se administrativament, cal flexibilitat amb la heterogeneïtat del propi jovent.

[2] Citem només tres exemples de bibliografia produïda des de les joves i per a les joves:

  • Rebels amb causa. Manifest juvenil contra el poder adult, de Mireia Foradada, Maria Rodó, Jordi E. Castany i Albert Martín. Barcelona: Tigre de Paper. 2014. Més informació a www.rebels.cat

  • Ara i aquí. El jovent construïm alternatives, d’Arran. Autoeditat. 2014. Més informació a www.lluitanttenimfutur.arran.cat

  • 249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem, del Consell de Joventut de Barcelona. Autoeditat. 2012. Més informació a www.bcnesbona.cat



Contacte amb nosaltres

Si vols escriure un article, o aprofundir en algun tema a través d'una xerrada o jornada, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. barcelona@cup.cat

Free Software

Powered by TextPress. © Shameer C 2013.

Web analytics by Piwik. © Piwik 2014.

Creative Commons

People designed by from the Noun Project